En memòria de Josep Mª Fortuny i Estivill
Ferroviari.
El recent trapàs de Josep Mª Fortuny i Estivill em porta a recordar els temps en què la Renfe tenia Directors dignes de tal nom, formats i experimentats dins de l´empresa, quan el ferrocarril era una única unitat de producció. El Sr. Fortuny va ser Director de la 5ª zona de la Renfe durant un llarg període de temps, que va des del principi dels anys 70 fins l´any 83 quan, per jubilació, va ser sustituït pel Sr. Vicente Rallo.
La seva gestió és contemporània de grans transformacions a la xarxa ferroviària catalana, tals com la supressió de la tracció vapor, la construcció dels enllaços de Barcelona amb els nous complexos de Sants i Can Túnis, i les grans electrificacions cap a València i Miranda; també participà en la posta en servei del nou material motor modern (432, 440, 444, 269 i 250) i dels trens internacionals d´ample variable, entre d´altres millores. Va ser també una época convulsa política i socialment, ja que abarca tot el que s´ha anomenat “Transició política espanyola”. Cal fer esment que des de finals dels anys 60 els Sindicats il.legals ( principalment CC.OO.) duient el pes de les lluites i reinvindicacions laborals, essent la C.N.S. un residu feixuc del passat. Va ser un període de forta confrontació social i política, en què els conflictes s´havien de resoldre amb molta mà esquerra, negociant amb els delegats de les Comissions Obreres clandestines, que hàbilment havien anat ocupant els primers nivells representatius del Sindicat Vertical. Malgrat que no vaig tractar mai personament amb el Sr. Fortuny, sempre n´he sentit parlar amb molt respecte per part de la gent que sí ho va fer.
També cal esmentar la decisiva actuació del Sr. Fortuny en la preservació del material històric de la Renfe a l´exposició del Morop l´any 1972 a Vilanova, i la recuperació de les locomotores “Mikado” 2111 i 2413, com a vehicles històrics operatius, així com la excel.lent relació que va mantenir en tot moment amb els afeccionats al ferrocarril.
Des d´aquestes línies volem retre-li un record així com transmetre el condol a la seva família, que en part segueix tenint vinculació amb el ferrocarril.
Jordi Valero i Vilaginés
Desembre 2012.
