El setè art no escapa al fascinant món del ferrocarril, el seu àmbit d'actuació universal, els seus vessants humans, històries d'amors, desencontres, aventures, desgràcies, desenvolupament industrial, guerres..., grans avanços tècnics i millores en la comunicació d'un món ja global.
Existeixen centenars de milers de pel·lícules amb temes relacionats directament o indirectament amb el ferrocarril, metros, tramvies, cremalleres, del blanc i negre passant pel color i fins a les imatges creades amb tecnologia de 3 dimensions, creades solament per la informàtica, i sense oblidar els dibuixos animats.
A qui no li sona el Maquinista de la General (The General), del genial Buster Keaton, o recorda diverses pel·lícules l’anomenat “Fart West”, on apareix l'omnipresent locomotora de vapor, arrossegant tot tipus de cotxes i vagons, o per als mes experts en temes de relacions humanes i la seva psicologia, com la gran obra mestra, la Bète humaine, (La bèstia humana) del no menys conegut Emile Zola.
Per mi un dels millors actors-directors-guionistes que ha donat el cinema europeu, em refereixo al mestre de la crítica social-intel·lectual, Jaques Tati (Tatischeff), nascut el 9 d'octubre del 1907 en la població de Pecp, prop de Paris i mort a París el 5 de novembre de l'any 1982, a l'edat de 75 anys. Amb tan sols 6 llargmetratges i 7 curts, durant una mica més de 40 anys d'activitat cinèfila, les seves obres han tingut una importància cabdal en la història del cinema europeu, tant per la seva forma com pel contingut nou. Va ser el primer realitzador francès a rodar en color, en format de 70mm i fins i tot vídeo.
Però no perdem el nord, Jacques Tati, realitzà un curt en blanc i negre, titulat L'École des facteurs (L'escola de Carters) realitzada el 1947, on el propi Tati encarna un veloç ciclista-carter, i que conté alguns gags han estat copiats fins a la sacietat. Un dels últims que recordo figura en la pel·lícula del no menys conegut Mr. Bean, titulada Les vacances de Mr. Bean (situada a la costa Blava francesa, suposo que aquesta imitació està realitzada sota un prisma d'admiració i respecte cap a JacquesTati). En el transcurs de la pel·lícula Tati, en una de les escenes, intenta passar un pas a nivell amb barreres, amb tota mena de calamitats, a més hi apareix un automotor dièsel arrossegant un cotxe amb garita, tipus estat.
En la següent pel·lícula rodada en blanc i negre més color simultàniament (en proves), es va confeccionar la pel·lícula Jour de Fète (Dia de festa), on el peculiar ciclista-carter (Tati) després d'un bon número de copes, alguns balls amb les vilatanes i diversos desastres, acaba dormint la borratxera en un vagó de mercaderies, amb les sigles S.E. AL matí següent a l'estació (Ste.Sévere), una petita locomotora de vapor amb les sigles S.E. numerada 3549, tipus 0-3-0 i de tall de via mètrica, mou un petit vagó marró (K-1429), despertant el ressacós agent de Correus (Tati).
Però sens dubte la millor pel·lícula és: Les Vacances de Monsieur Hulot (Les vacances del Sr. Hulot) realitzada l'any 1953, en blanc i negre. Avui estem a l'any 2009; per tant a 56 anys de via, estació i ferrocarril del que va esdevenir en aquestes vacances, i malgrat això, no pot ser més vigent que el que continua passant a l'actualitat. Hi veiem una típica i tumultuosa estació del Sud de França, on la gent es mou de pressa per les andanes i multitud de trens paren i arrenquen per a recollir el personal. De sobte, un altaveu excita la gent anunciant un intel·ligible missatge d'un pròxim tren i via. ¿Els sona? La gent corre cap a l’andana central, però un nou avís els desorienta i emprenen camí a una nova andana, la primera, veient amb estupor com una magnífica locomotora tipus pacífic amb 3 cotxes i furgó de final de comboi fa la seva entrada per la via central. Quan la gent hi arriba el tren ja ha passat, i a més no hi tenia parada. ¿Segur que no els ha passat alguna vegada? !Doncs a mi, sí!. De cop i volta una altra majestuosa i potent locomotora tipus 141-C-203 (SNCF) apareix tranquil·lament per la via primera, sent de nou anunciada pels altaveus. La gent per fi pot pujar a uns abarrotats cotxes de 3a classe, previ canvi de d’andana. Insisteixo:¿els sona?,¿Segur que no els ha passat mai no arribar desxifrar què dimonis diuen per l'altaveu?
Josep Coll 09/09
