Patrimoni fotogràfic: les terribles inundacions de la tardor de 1962

El meandre del Besós, entre les estacions de Sant Andreu i Montcada, desprès la avinguda de la tardor del 1962. Francesc Ribera.

Les tasques habituals de catalogació del fons fotogràfic ens permeten treure a la llum imatges que ens proporcionen una valuosa informació documental, que possiblement hagués passat desapercebuda de no haver estat per aquest treball. Recentment ens hem trobat amb una sèrie d’imatges que fan referència a les destrosses ocasionades per les inundacions de la tardor de 1962 en algunes infraestructures de la xarxa ferroviària de la comarca del Vallés. Valgui aquesta anotació per recordar breument la terrible tragèdia que va sacsejar aquell dia les comarques centrals catalanes.

Destrosses en el pont sobre el riu Ripoll, desprès la primera avinguda. Francesc Ribera.

El 25 de setembre de 1962 es produïa a Catalunya la major catàstrofe hidrològica de la història recent de la península. Les primeres pluges van començar a caure al matí de forma suau. Eren una benedicció per a la província de Barcelona, afectada per una forta sequera des de feia més de quatre mesos. A última hora de la tarda la pluja es va transformar en un xàfec torrencial. En menys de 3 hores es van registrar 212 mm (la mitjana de precipitació anual de la ciutat de Barcelona és de poc més de 600 mm), la qual cosa va provocar el desbordament dels rius Besós i Llobregat, així com dels seus afluents, especialment catastròfic en el triangle format per les ciutats de Sabadell, Terrassa i Rubí.

Reconstrucció provisional del pont sobre la Riera de las Arenas, en el trajecte entre Sabadell i Terrassa. Francesc Ribera.

Un riu insignificant i sense canalitzar, el Ripoll, va créixer entre quatre i sis metres i es va portar tot per davant, sobretot en el sector Est de Sabadell. A Terrassa no hi va haver millor sort: fàbriques senceres, emplaçades en els voltants de les mares, van ser arrossegades per les aigües. Barris d’immigrants, arribats de tota Espanya als anys 40-50 i que havien estat construïts en les mateixes riberes del riu, van desaparèixer per complet. Tres sectors van ser especialment afectats: els barris de Sant Llorenç, Egara i Ca n’Anglada per la Riera de las Arenas, el centre de la ciutat per la Riera del Palau, que estava canalitzada però taponada, i la zona baixa de la Maurina, en la part Oest. Ambdues rieres conflueixen aigües a baix i formen la Riera de Rubí, el desbordament de la qual va provocar morts i destrosses en aquesta població i més a baix.

Treballs de reconstrucció del terraplé, desprès la primera avinguda. Francesc Ribera.

Al matí següent, el Vallès va tenir un horrible despertar: més de 800 persones havien mort o desaparegut, i les pèrdues materials s’estimarien en 2.650 milions de pessetes de l’època. Alguns cadàvers van ser arrossegats fins al mar, que els retornaria passats alguns dies. Les infraestructures ferroviàries van sofrir igualment les conseqüències de l’avinguda: el desbordament de les aigües en un petit meandre del Besós, al trajecte entre Sant Andreu Comptal i Montcada i Reixac de la línia de Barcelona a Portbou, va causar una tremenda foradada, desapareixent completament el terraplè sobre el qual s’assentaven les vies.

Reparació provisional del pont sobre el riu Ripoll. Francesc Ribera.

El pont sobre el riu Ripoll, a la sortida de Montcada en direcció a Mollet, no va córrer millor sort i la seva estructura d’acer de tauler d’ànima plena va ser descavalcada de les piles per l’embranzida de les aigües. A la Riera de las Arenas, entre Sabadell i Terrassa, el panorama era fins i tot més desolador: el pont havia desaparegut per complet, les piles de cadirat tampoc havien resistit i estaven disseminades aigües a baix. El pont sobre el Besós, a la línia de Mataró, resultà igualment danyat i, encara que el seu tauler romandrà en la seva posició, un bastió havia cedit per la força de les aigües i un altre estava seriosament danyat. El pas de les circulacions va quedar igualment interromput.

El pont provisional de la Riera de las Arenas es inaugurat pel Ministre de Obres Públiques i el President de Renfe el 15 d’octubre de 1962. Francesc Ribera.

Les obres de reconstrucció provisional de totes les destrosses van començar ràpidament, amb la intenció de permetre el pas de les circulacions el més aviat possible. Els ponts definitius haurien de tornar a construir-se gairebé íntegrament. La seqüència fotogràfica ens proporciona una descripció molt valuosa de tot el procés. A la Riera de las Arenas unes pilastres de fusta sostenien el tauler metàl·lic: a mitjan octubre, el pont provisional va ser inaugurat pel Ministre d’Obres Públiques i el President de Renfe. En el cas del riu Ripoll, els trams metàl·lics es van tornar a col·locar sobre les piles. Al Besós, els danys eren menors i el tauler de 141 m de biga d’ànima plena, que datava dels anys 30, no havia caigut dels seus muntants. Dues piles de fusta provisionals van servir per restablir el servei a l’espera d’una gran intervenció.

Les plutjes del desembre tornen a deixar el pont de la Riera de las Arenas en un estat precari. Francesc Ribera.

Avançades les obres, el dia 3 de desembre una nova avinguda es porta per davant gran part del reposat. El panorama torna a ser desolador en la foradada entre Sant Andreu Comptal i Montcada i Reixac, que ja estava mig reparada després d’un treball sense descans de condicionament de terres, i l’aigua es torna a endur la plataforma. No millor aspecte presentava el pont provisional sobre la Riera de las Arenas: encara que el tauler no havia arribat a caure, moltes de les pilastres de fusta havien estat arrossegades per l’aigua. Al Besós una de les pilastres provisionals també havia cedit i la circulació es feia impossible.

Unes defenses perpendicualrs al traçat són la solució definitiva a la corba del Besós. Francesc Ribera.

Finalment els tres ponts serien reconstruïts per complet. La construcció va ser costosa i sis mesos després de les avingudes les tasques encara no havien conclòs. Les piles de formigó són de nova factura en tots els casos, així com els taulers metàl·lics, d’ànima plena per a la Riera de las Arenas i tipus Warren amb unions reblonades per als ponts de Ripoll i Besós. Al meandre del Besós, la solució consisteix en la construcció d’unes defenses perpendiculars a la línia que esmorteeixin la força de les aigües.

Finalment el tauler metàl·lic del pont del Besós ha se der substituït per complet. Aquest pont és el que es troba avui en servei. Francesc Ribera.

Tots els ponts es mantenen en l’actualitat amb aquesta configuració. La zona del meandre del Besós ha estat avui dia bastant alterada en interposar-se en aquest tram la línia d’alta velocitat cap a la frontera francesa, per la qual cosa és difícil descobrir el lloc exacte de la devastadora foradada.

La solució final al pont del Ripoll és similar a la del Besós: tauler metàl·lic Warren roblonat. Francesc Ribera.

SE PUEDE LEER EL TEXTO EN CASTELLANO. AQUÍ.