Estació de Portbou. Girona
Aquesta estació internacional va ser construïda l’any 1878 per la TBF (Ferrocarriles de Tarragona, Barcelona y Francià) que es va fusionar amb la MZA al 1889. La MZA va realitzar, l’any 1929, la seva cobertura amb la gran marquesina metàl·lica. A un quilòmetre aproximadament, mitjançant el túnel del Coll de Belitres que fa frontera, es troba l’estació francesa de Cerbère. La via d’ampla espanyol arriba fins a Cerbère i la d’ampla europeu fins a Portbou. A la foto 1 es poden veure les dues vies, les més a la dreta de l’estació, d’ampla europeu i a la 2 el seu detall: evidentment les fotos estan fetes direcció França. Els trens provinents d’Europa, arribaven fins a Portbou; els passatgers entraven per una banda de l’edifici de l’estació, passaven els controls duaners i sortien per l'altre banda per enllaçar amb el tren espanyol. Els nostres trens cap a Europa arribaven fins a Cerbère on el procediment era el mateix. Aquest sistema de tràfic internacional recíproc va quedar definitivament suspès l’any 2013 amb l’entrada de la línia d’alta velocitat: curiosament però, actualment encara hi ha un servei directe nocturn de Paris Austerlitz a Portbou (Intercités de Nuit) i diversos regionals (TER) des de Narbonne. L’any 1968 es construeix el primer intercanviador d'ampla de via, que és la caseta que es veu entre l’església i el túnel, a la dreta de les vies, a la foto 1, desprès de que Talgo inventés el sistema pels seus vagons. Aquest enginyós sistema totalment mecànic i que avui dia encara és un dels que es fan servir, va permetre els recorreguts internacionals del Talgo, com el Barcelona-Ginebra, l’únic tren espanyol que va pertànyer a la TEE.
Jordi Gustà 03/2016
