Nostàlgia
Sempre que puc faig servir els transports públics de les nostres xarxes de ferrocarrils, metro, tramvies i altres, en especial Renfe, a Catalunya, concretament els recorreguts de mitja distància de la famosa línia dels directes, Barcelona a Saragossa i Madrid.
És habitual que aquest servei no tingui incidències destacables, es compleixen els horaris, tot i ser una línia amb unes malles gairebé al límit, especialment en l'àrea de Barcelona i l'estació de Sans. El punt negre per dir-ho així, és que en dies i hores punta de treball o d'Incorporació d'estudiants (diumenge a la tarda, dilluns al matí de determinades èpoques de l'any), on les unitats haurien de ser de dos pisos, ja que sol passar que passatgers que pugen a Tarragona, en els trens procedents de Saragossa, (a Reus gairebé s'ocupen les places al 100%) viatgin drets fins a Barcelona.
Però la nota és per als soferts interventors de ruta, eficaços, seriosos i molt correctes en la seva tasca habitual de control de billetatge o expedició dels mateixos, en una època on és normal veure viatjes sense el seu corresponent bitllet, i no precisament perquè han pujat en una estació sense venda, arribant, si s'escau, reclamar (els passatgers sense bitllet) que el preu del bitllet és car, o que el servei hauria de ser gratuït ...!, i tot això no amb el respecte i la minina educació que es mereixen els interventors, com a persones i treballadors.
És clar que sempre hi ha algun interventor, que després de realitzar les seves tasques de control, sorprèn molt amablement l'aficionat al ferrocarril, "picant" el bitllet d'un Reus a Barcelona Passeig de Gràcia.
Gràcies.
J.Coll
